C Map Tools

Hola a todos, feliz año. En el blog iré publicando los proyectos que me manden durante el año. ¡Bienvenidos a mi blog!

Guión de radio

Guión de radio
Presenta Sergi Miquel las imitaciones, Ricard Ravell imita a unas cuantas personas. Se acaba la ronda de imitaciones. Entra Iván Marín y cuenta un chiste, Sergi se golpea la cabeza porque no le ha hecho gracia. Salta Isaac con reverberación explicando la gracia del chiste. Sergi se sorprende. Iván cuenta otro chiste, Sergi se golpea de nuevo e Isaac vuelve a entrar explicando quien es y contando un chiste. Salta Ricard, explicando la gracia del chiste. (Todas las explicaciones en reverberación). Todo se desmadra, y Ricard habla con voz muy grave y simulan el combate. Los cuatro miembros simulan el combate hasta que radio pierde.
Toda la grabación tiene música de fondo.
Sergi Miquel, Iván Marín y Ricard Ravell

Kuentalibros

Ir a descargar

Radio Class 2.0

Ir a descargar

8 Conclusión web 2.0
8.1 ¿Qué es la web 2.0 y qué utilidades puede tener para mi vida académica y personal?

Para mi vida académica: Como hemos nombrado muchas veces, sirve para compartir datos para hacer un trabajo, para buscar información sobre él, para hacer de una web interesante un marcador, para actualizar webs rápidamente, en un futuro, para publicar nuestro currículo...

Para mi vida personal: Para comunicarte con gente a la que no conoces y con gustos parecidos, para hablar y comentar cosas de gente (redes sociales), para buscar cosas de un tema que te guste muy velozmente (mediante marcadores sociales)....

7. Pregunta a algún experto en web 2.0

Correo enviado por mí: -Hola Josep sóc un alumne del col·legi Amor de Dios y m'agradaria saber si podries dónar-me una definició teva de web 2.0. Gràcies, atentament, Ricard.

Respuesta: -Hola, la meva definició sobre web 2.0 és la següent:

Quan es parla de Web 2.0 el que s'està fent és plantejar un nou pas en l'evolució de les aplicacions d'Internet, en la que l'usuari final és el veritable protagonista.

Avui dia no és un concepte nou, i de fet ja forma part de la vida dels internautes. Un blog, una wiki, o fins i tot una xarxa social (entre d'altres) formen part d'aquest paradigma caracteritzat bàsicament per:

• proporcionar un alt nivell d'interacció i control de l'usuari sobre la informació
• poder realitzar un treball col·laboratiu amb d'altre usuaris
• no haver de tenir coneixements (informàtics) específics per participar
• fer evolucionar la web cap una tipus d'escriptori (no físic sinó virtual) ple d'aplicacions on-line

Tot això converteix a les persones en usuaris capaços de gestionar informació sobre Internet d'una manera senzilla, ràpida i eficaç. Aquesta és la teoria, però no sempre és veritat. De fet, l'experiència demostra que tot l'exposat resulta cert sempre i quan sigui en un nivell bàsic de gestió i en el supòsit que no hi hagi cap tipus de problema amb l'aplicació que s'està treballant. En el moment que l'usuari ha de fer certes tasques que requereixen un mínim coneixement de programació, o bé intenta adquirir-lo o es veu obligat a demanar ajuda a un expert. La tercera opció, i no pas la menys factible, és que de mica en mica deixi de fer servir aquesta aplicació.

La web 2.0 sense cap mena de dubte ha democratitzat aquest mon virtual anomenat Internet, donant importància a dos de les coses més importants d'aquest medi: la informació i els usuaris. Però d'altra banda, aquesta evolució de la web tradicional cap a un disseny més centrat en l'usuari també incrementa la volatilitat de les aplicacions en funció de la seva popularitat en detriment d'aspectes més purament tècnics.

Espero que t'hagi servit, atentament, Josep Hornos.

P.D: José Hornos trabaja sobre esto en la UAB (universidad autónoma de Barcelona).